Semblen humans, amb formes humanes. Parlen com els humans. Si, però cada dia estic més convençut de que no ho són o, almenys, no viuen en el mateix planeta que nosaltres, la qual cosa ja a dubtar de la seua humanitat.
Un bon dia, eixos "humans", conviden a uns humans molt especials per a fer una exposició, fer-se fotos i cantar cançons junts. Un altre dia, eixos "humans" van i tanquen les portes als altres perquè protesten, perquè la seua situació és insuportable, perquè manquen els diners públics per a donar suport als centres de discapacitats.
I un altre dia, eixos "humans" tornen a muntar-la, expulsant del parlament als qui protesten contra els impagaments als discapacitats. I per què dic que no són d'este planeta? Perque no s'entén com parlant, prometen el pagament de 10 milions d'euros per a solucionar el problema dels discapacitats. Acte seguit, a Twitter, diuen que en són 30 milions i a l'endemà, en nota de premsa, confirmen que són 11 milions. Ànim, figures, que encara resten, com a mínim, 89 milions més. O no vivim en el mateix planeta, o no parlem el mateix idioma -que també- o no ens han ensenyat les mateixes matemàtiques.
I no, no vivim en el mateix planeta, o no som del mateix planeta, quan les prioritats han estat les obres faraòniques, els grans esdeveniments i s'han oblidat dels qui més necessiten del suport de l'administració pública.
O tal volta jo sóc d'un altre planeta. I la veritat, m'agrada molt més que el d'ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada